a Cuba se respeta mja i deregg d\'j om, sul che a Guantanamo |
a le fomne le ghe pias j om che i tas. Le pensa che i scultes |
a olte, per eser scultach, sa gà de fa sito |
ai dagn de en periculs burla sò de la olontà de togg, al nega de la cusciensa civil en del smarimento del dirit, che l\'è l\'oltem plinto de la questiù moral, lè en doere de togg resister, resister, resister, cumpagn che el foses el Piave o aragota de isé |
al mond l\'è mia emportante en do che som, ma en do che en va. A olte el vent l\'è bù otre olte l\'è cuntra, ma noter ne ga de endà sensa mia ancuras e sensa mja fas purtà via de la corent |
anarchia l\'è mja quand che manca le regule, ma quand che ghé mja chi goerna |
apena ta tachet a parlà forest, ta cambiet la facia, i ogg, i gesti e la postura. Ta set zamò argù oter |
argù j pensa che el genio el se pasa dal pader ai fioj; j oter i ghà mja fioj |
aucat: en complice che el rischia nient |
bon Nedal e bu an nof |
burocrasia: en problèma per tote le sulusiù |
che togg j om i sabes fredej l\'è l\'ilusiù de chej che i ga mja fredej |
chej che ghe sfrota i sa pol creder come educadur? |
chi che va a belase el ria de luntà |
chi l\'è che ta clona de piò? La sciensa o la televisiù? |
col to aucat da ghét de ésér sincer: el sarà pò lu a cunfundì so tot |
cutra de lur togg j\'è nazisti:per j animaj Treblinka l\'è mai finida |
de sicur ga pol eser en laur platonico, ma sul tra moer e marito |
dedré a en cinico ghè en idealista che el ghè restat mal |
desidere sul ig mja desideri |
Dio, cumpagn de \'na vergula, el pol cambià tot |
disom che la libertà l\'è argot de mja trop ciàr. Ma se la manca la sa sent bé la so mancansa |
distrais el vol quase semper dì cambbià la maniera de nuias |
drugàss, per en atleta, l\'è cumpagn che per en politico robà o cuntà so bose. El se pol mja fa sensa |
dumandaga e en emprenditur de fa mia i conch scundich lìè come diga al dentista de fat la fatura |
e per eser mja derubagg, i sa ga dà i solgg a le banche |
el gà senso parà de \'na scola en doe sa gà per forsa dé nà? |
el laur bel de la società l\'è che la te fa piasì de sta den per te |
el manca de tat, el vansa de poc |
el mej de la eta sa ga mja de sercal, sal troa |
èl pénsér el va ‘ndré, i va anti i laur |
el pusibol che la mafia la regalès la droga deanti a le scole e i editur i faghès mja istess coi leber? |
el socialismo el pol rià sul che en bicio |
el suces vero l\'è dientà mejur che sa pol |
el vì el ghe fa mal bé (al co) dei chei che i la bef mja |
émparà ga piàs sul a chej che i sà; a chej \'gnorangg che piàs ensegnà |
en cavillo l\'è en prrnicipio che l\'era stat desmentegat |
en cunzert per salvà el pianeta... el me ricorda el Titanic |
En de i oltem trent\'agn en s\'è pasagg de iga n\'economia de mercat a dientà na società de mercato. N\'economia de mercat l\'è na maniera buona per ambià dei laurà per produser, na societò de mercat l\'è en posto dove tot sa end. L\'è na maniera de viver endoe i valur del mercat i te sta ados semper |
en dé i \"paradisi fiscali\" j gares de staga sul chej che i paga le tase: j\'è isé pisegn |
en disionario, se l\'è bu, l\'è come en spech, che a ardaga deter ta ghe troet chel che te pensaet de truaga |
en gà el mejur Congress che i solgg i pudia cumprà |
en gà glubalisat el sirco, mja el pà |
en indicadur tragico de i nosgg tép l\'è che la guera l\'è en bu afare |
en sa mja chi gabes scuvrit l\'aiva, ma de sicur l\'era mja en pes |
en traditur l\'è giù che lasa en partito per andà en de\'n oter; en convertito l\'è giù che el lasa el so partito per pasà al ost |
endà ‘ngiro da turisti l’è viasà de luntà per sercà la oja de turnà a ca |
eser amicisia l\'è l\'amur de picinì |
ésèr de sinistra el vol dì pagà le tase |
fina a quando ghe sarà el petróle, ghe sarà mja pace en Medioriente |
finomela con la droga en del sport: sa pudares fa a meno di controj |
fo de argù om, togg j animaj i gà \'n anima |
furtunat chel che se speta mja ricunuscensa, perchè el serà mia deludit |
furyuna che ghè Bush a defender la democrasia |
ghè de i pais che j è poaregg ma che i pudaress caasela den per lur, ma per furtuna ghè le multinasiunai che le pol mja fa a meno de sacrificas per lur |
ghè de le olte che le parole piò brote i\'è chele piò bune |
ghè do manier per cunquistà en pais e rindil schiavo: o co la spada o col debet |
ghè en moment che per fà tacà turna argot ta ghe te riscià de perder tot |
ghé mja en goerno che el staghes en pé se ga mja \'n upusisiù forta bé |
ghe nè mja de fioi bastardi, de bastardi ghe sul i genitur |
ghè nigot che sa pol mja fa per chi el ga mja de fal |
ghè sét isè poeareta che la ga sul che i solch |
ghé sul ce en suceso er: vivì la eta come ta par a te |
ghè \'n energia piò neta del sul e iò renovabile del vét: l\'è chela ch en fa a meno de doprà |
ghè \'na sula foza per reduser l\'uso de le droghe: di\' che sa pol doprale |
giudica maj en leber dal so cinema |
gó bisògn che gà sabès bisògn de mé |
go est la sciensa, che adoraee, distrusì le civiltà che pensae bune |
i analfabeti del secol XXI i serà mja chej che j\'è mja bù de leser e de scrieer, ma che che j ga riarà mja a emparà, desemparà chel che i sà e emparà turna |
i Don Chisciotte de encò i cumbat mhja cutra, ma per i mulini a ent |
i solgg i cunta semper de piò e tra en pit sa parlarà de Kennedy cumpagn de l\'om de la seconda muer de Onassis |
i solgg i\'è el lat de mama de la politica |
I storici i dopro i documentgg, i scritur la fantasja |
i zuèn i se confond so chèl che egnarà; i veci sol pasàt |
insì sento bataje l\'è mja la proa de eser brai, ma insì sensa cumbater l\'è eser brai delbù |
i\'è le putane che le sume scete de la televisiù o l\'è el cuntrare? O le gha i stes consiglieri? |
j om i pol mja supurtà trop la realtà |
j om j\'è semper sinceri. Ghè sul che i cambia la erità |
j\'è en tagg che i sa perd le felicità pisene entat che j speta chela grosa |
la bélèsa l’è en d’i och de chi arda |
la Ciesa che l\'è mja perseguitada, ma che la ga sul che privilegi e la se taca ai burghes,l\'è mja la Ciesa de Cristo |
la Coca Cola la fa bé a la salut, de l\'economia de l\'America |
la cultura l\'è en laur che i prufesur j dopra per fa prufesur che pò i farà oter prufesur |
la curusiù l\'è cumpagn del sporc: sa ga de batil vià togg i dé |
la Custitusiù l\'è stada scriida per salvà la zet da le bune entensiù |
la eta l\'è na malatia che la se eredita |
la fìla fa bù i mesi? Grasie, Moggi |
la finirà prima l\'aria o el petrole? |
la ga senso la pena de mort tra set che la morarà istess? |
La gratificasiù la sta nel fà, mja en chel che te ciapet |
la guera la serca la pas col sanc. La pas l\'è fa la guera ma sensa sanc |
la lengua l\'è sul che la ridusiù de chel che ta penset en de la so furma piò facil |
la mafia la ga cuminciat e la fineserà |
la noa economia l\'è chel laur magico chèl permet de dientà siori perdendo i solgg |
la sciensa l\'è mja perfeta, ma chest el vol mja dì che la gabes de biosgn de la religiù |
la scola, per educiasù, per mè l\'è stata el vot |
la se slonga mja la eta, la se slonga l\'eciaia |
la televisù la ga fat tat per la psichiatria. la ga difundit la conoscensa e la so necesità |
la to patrja l\'è endoe ta stet bé |
la zet la se sent libera, ma l\'è libera sul de pensal |
le fabriche de armi le serf per chei che gà mja de laurà? |
le parole le ga el peso che el ghe da chi che le sculta |
le sommie antropomorfe e i babbuini i parla mja: se i la fares i om ja fares laurà |
le tentasiù j\'è mja cumpagn de le buone ucasiù, che le capeta \'na olta sula: le é semper dò olte |
lès de Meskimen: ghè mai tép a sé per fa \'na tradusiù, ma ghé sempèr tep a sé per fala \'n otra olta |
l\'amur el gà el dirit de eser fals e enganadur. Ma sul se l\'è sincer |
l\'amur l\'è \'na pena. En s\'è punigg per eser mja stagg bù de sta den per nò |
l\'è democrasia faga pagà le tase a \'n pais endoe el 90% de la pupulasiù l\'è cuntraria? |
l\'è mja emportante chi che en gà spusat; la matina dopo - tat - en scuprirà che l\'è \'n otra persuna |
l\'è mja era che i de che el piof j\'è brogg: j\'è chei che ta podet endò en giro col co alt po a se ta pianset |
l\'è mja giosta che la droga la sabès liber sul en de le galere |
l\'è piò fasil ensegnaga a togg \'na seconda lengua piotost che enventà en machinare per la tradusiù |
l\'era isé bela che i ghera proibit de endà a la Tur de Pisa |
l\'evolusiù de l\'om la se farà mia en poc desine de mier de agn, cumpagn che suced per i animaj domestici, ma en miliù de agn cumpagn che per le bestie selvadeghe. L\'om, en fati, l\'è e l\'è semper stat \'na bestia selvadega |
l\'om de chel millenio ché el serà colt cumpagn de Bush, unest cumpagn de Berlusconi e bù cumpagn de Putin |
l\'om l\'è la Tera che la camina |
l\'ustinada mancansa de disciplina en togg i setur l\'è l\'unica era forsa dei om liber |
ma piasares eder i pregg spusagg, po a chej mia eterosessuali |
ma so mitit a studià la eta e so mia gné perché gné percome ghe so |
nient el tafa dientà piò poareto de ulì tot |
nient piò de turnà en den loc che l\'è mja cambiat el te fa nincorser de quan ta set cambiat te |
nisù el pol fav sintì inferiur se oter sif mja decorde |
nisù el varda el vocabulare prima de parlà |
nizù l\'è isé zuen de mja pudì morer encò |
pelicia: \'na pel che la cambia bestia |
Per campà tach agn, basta mja viver |
per parlà de valur: i solgg i tegnom en casaforte, i sogn en de en caset |
per truà la felicità, sa ga mja de sercala |
Pinochet el ga fat finta de eser en bambos per sumaà mja stupet |
póde mia cambià el me past, ma póde cambià i me recorde |
quand che dò i se encontra, se j\'è mia stupegg, el capeta cumpagn che en de la chimica do sustanse: le se cambia tote e dò |
rià second el vol dì che ta set el prim a iga pirdit |
sa ga de sta scis coi desideri, che po i se pol realizà |
sa respeta sul che i diriti umà de le persune giuridiche |
sa traduz mja che che l\'aututr el ga scriit, ma he che el entindia, l\'è per chesto che i computer i pol mja traduzì |
sé al comercio de la cultura, no a la cultura del comercio |
se el voto al cambiares argot, el dienters ilegale |
se gli israeliani i vol mja pasà per nasisti i ga mja de cunpurtas de nasisti |
se la cultura la dienta \'na merce, ghè nigot de strano che j la dientes pò a j om |
se le bose le te dà fastide, alura fa mja dumande |
se per salvà la éta de giù malat se pol dunà i organi, per salva la éta de giù che el mor de fam, sa pudares mja dunà le proteine? |
se sé dis che le sigarete le fa mal, perché sa proibes mja de indile? |
se sif fatlaisti, pudi faga chì? |
se ta set mja part del mesciulot ta set en precipitato |
sensa Saddam el mond l\'è mej. Saresel come sensa Bush? |
so mja pesimista, per come la ede me, reconoser de en doe el vé el mal l\'è \'na forma de otimismo |
sperom che i atleti \"normai\" che i ga ensìt a le olimpiadi de i handicapagg i se sabès mja drugagg |
spetel chi l\'unesco a dì che la tera l\'è patrimon de l\'umanità? |
stì atenti: chj de la sanità i pol fa mal a la salut |
stupegg j\'è chej che i ga mja capit quant che la metà la val piò del tot |
sul quand che en sé dèsmentega de noter en fa laur che i se fa recurdà |
sul se ta se ambiet so la strada del tramonto ta podet encuntrà el aurora |
ta podet mja dì che la civiltà la aghes mia inacc: a ogne guera i te copa en de na foza noa |
ta reconoset en om stupid perché l\'è pront a morer per \'na causa e ta recosnot chel sagio perché l\'è pront a server \'na cuasa |
ta sét isè enteligente, ghet fat come a dientà en siòr? |
toch i pènsa a i rinoceronti, ma pò le piatule j\'è ré che le sparés |
togg en gomen laur cumuù: che en s\'è togg diers |
togg i surid en de la mesma lengua |
viasà el serf sul per uliga piò bé al post endoe en sè nasigg |
virtù: en at cuntra la olontà |
\'n amico l\'è mja chel che ta suga \'na lacrima, ma chel che ta la fa mja versà |
\'na campagna politca la costa trop per qualsiasi om onest |
\'na tradusiù fada mal l\'è mja \'na tradusiù |